• Imprimeix

Preguntes més freqüents sobre la Llei 11/2014

La Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, és una llei que parteix de la necessitat de garantir el compliment dels drets fonamentals de les persones LGBTI i dotar-se d’eines per combatre la discriminació.

La finalitat de la Llei és establir les condicions d’igualtat per fer reals i efectius els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, així com facilitar la participació i la representació en tots els àmbits de la vida social.

La Llei desenvolupa els mitjans per a la no-discriminació per raó d’orientació sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de gènere, en els àmbits, tant públics com privats, sobre els quals la Generalitat i els ens locals tenen competències.

Es crea i consolida el Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals. És un òrgan consultiu de participació on tenen representació les diferents entitats de defensa i reconeixement dels drets de les persones LGBTI, i persones i professionals que han destacat en aquest àmbit, que reflexionen, opinen i fan propostes sobre els drets i deures de les persones LGBTI.

Les administracions públiques de Catalunya i el Síndic de Greuges han de vetllar pel dret a la no-discriminació amb independència de l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere de la persona o del grup familiar a què pertanyi. El principi de la no-discriminació és un principi dins l’ordenament jurídic i administratiu de Catalunya.

D’acord amb els principis orientadors que inspiren aquesta Llei, l’actuació dels poders públics amb relació a les persones LGBTI ha de:

 

a) Protegir la integritat, la dignitat i la llibertat de totes les persones, d’acord amb els drets fonamentals i els drets humans universals.

b) Dotar d’un caràcter integral i transversal les mesures que adoptin en aquest àmbit.

c) Garantir el respecte de la pluralitat d’identitats per orientació afectiva i sexual.

d) Vetllar per la sensibilització en aquest àmbit, per la prevenció i la detecció de la discriminació, per l’atenció a les persones que en pateixin, per la recuperació d’aquestes persones i per la garantia del seu dret a la reparació.

e) Emparar la participació, la no-invisibilització i la representació de les persones LGBTI, i també les seves realitat i necessitats específiques, tant en l’àmbit públic com en el privat.

f) Atendre la diversitat de situacions de discriminació en què es poden trobar les persones LGBTI, tenint en compte les interaccions de l’homosexualitat, la bisexualitat, la transidentitat i la intersexualitat amb qualsevol altra circumstància personal o social que pugui ser causa de discriminació.

g) Fer efectiu el reconeixement de l’heterogeneïtat del fet familiar en el dret català, tant públic com privat, en la pràctica judicial i administrativa i en totes les actuacions de la Generalitat.

h) Assegurar la cooperació interadministrativa.

i) Vetllar per la formació especialitzada i la capacitació deguda dels professionals.

j) Promoure l’estudi i la recerca sobre la diversitat afectiva i sexual, que serveixin per eradicar la discriminació i la violència envers les persones LGBTI.

k) Establir mesures de foment de les entitats que treballen per fer efectius els drets i la no-discriminació de les persones LGBTI.

l) Adequar les actuacions que duguin a terme i les mesures que adoptin a les necessitats específiques dels petits municipis i del món rural.

Els professionals de les administracions públiques, si tenen coneixement d’una situació de risc o tenen una sospita fonamentada de discriminació o violència per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, tenen el deure de comunicar-ho als cossos i forces de seguretat i a l’òrgan competent.

La recollida de dades per elaborar polítiques públiques antidiscriminatòries ha de respectar la normativa sobre secret estadístic i protecció de dades.

Els àmbits de les polítiques públiques on preveu actuar la Llei són de caire transversal. Es preveu intervenir en: educació, universitats, cultura, lleure, esport, mitjans de comunicació, salut, acció social, ordre públic i privació de llibertat, participació i solidaritat, mercat de treball, famílies, transidentitat i intersexualitat.

El Govern ha de disposar d’un òrgan que coordini l’execució de les polítiques LGBTI dels diversos departaments de la Generalitat. Els departaments de la Generalitat han d’aplicar aquesta Llei amb la col·laboració i la coordinació d’aquest òrgan.

Les infraccions són de caràcter administratiu i es tipifiquen les accions o omissions en l’àmbit dels drets de les persones LGBTI dins l’àmbit material de competència de la Generalitat o dels ens locals de Catalunya, sempre que no constitueixin falta o delicte.

Les infraccions poden ser lleus, greus o molt greus d’acord amb el que estableix aquesta Llei, sempre que no siguin constitutives de falta o delicte.

Les infraccions lleus se sancionen amb una multa d’una quantia equivalent a l’import mensual de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya, corresponent a un període d’entre set dies i tres mesos.

Per la comissió d’infraccions greus es pot imposar una (o més d’una) de les sancions següents:

  1. Una quantia equivalent a l’import de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya corresponent a un període d’entre tres mesos i un dia i set mesos.
  2. Prohibició de rebre ajuts o subvencions públics per un període d’un any, com a màxim.
  3. Prohibició de contractar amb l’Administració de la Generalitat, els seus organismes autònoms i els seus ens públics per un període d’un any, com a màxim.

Per la comissió d’infraccions molt greus es pot imposar una (o més d’una) de les sancions següents:

  1. Multa per una quantia equivalent a l’import de renda de suficiència de Catalunya corresponent a un període d’entre set mesos i un dia i deu mesos.
  2. Prohibició de rebre ajuts o subvencions per un període de dos anys, com a màxim. En cas de reincidència o reiteració, la prohibició pot ser per un màxim de cinc anys.
  3. Prohibició de contractar amb l’Administració de la Generalitat, els seus organismes autònoms i els seus ens públics per un període d’entre un any i un dia i tres anys.