• Imprimeix

Antecedents històrics

Existeix debat sobre les primeres evidències de presència del poble gitano al nostre país. Si més no, revisant els documents històrics, constatem a revistes científiques universitàries i altres publicacions una referència del 26 de novembre de 1415, en què l’encara príncep Alfons (començà a implicar-s’hi en el govern ja el 1415 a causa de la malaltia del seu pare), va concedir un guiatge a Tomàs de Sabba a Perpinyà. Aquesta persona era un gitano que anava en pelegrinatge cap a Santiago de Compostel·la (avui dia existeix la Fundación Thomás de Sabba que treballa per la millora de la qualitat de vida de gitanos a Jaca, Aragó). Aquesta evidència constata que el poble gitano va arribar al nostre país ara fa 600 anys. Segurament per una visió hispanocèntrica, s’havia ignorat aquesta data, ja que Perpinyà ara és ciutat francesa, i no s’ha considerat que també és una població catalana, i en aquella època a més, sota el domini de la Casa de Barcelona. Per tant, cal considerar que la primera referència dels gitanos a Catalunya fou el novembre de 1415, i per tant en farà exactament 600 anys.

Inicialment, la seva condició de pelegrins els hi va atorgar alguns privilegis. Per exemple, l’exempció de pagar alguns tributs, la possibilitat de rebre donatius o la possibilitat d’impartir justícia entre ells mateixos (Masanés, 2010). El 30 de juliol de 1749, sota el regnat de Ferran VI, es va dur a terme la Gran Redada (Batuda) a tot l’Estat espanyol. Nou mil gitanos i gitanes foren portats a galeres i a presó aquell dia, per ordre del Marqués de la Ensenada. Enguany, el nostre govern ha recolzat actes de commemoració i record d’aquest esdeveniment històric, com a mostra del reconeixement de la història i la cultura del poble gitano del nostre país.

El fet històric més cruel que ha viscut la població gitana al llarg de la història és l’holocaust gitano. El poble gitano ja era objecte de debat a conferències sobre Zigeunergeschmeiss (plaga gitana) abans de l’ascens del nacionalsocialisme a Alemanya, però fou durant el nazisme quan va ser exterminat, de manera sistemàtica. Fonts consultades (Hancock, 1988) apunten a 500.000 víctimes gitanes. El 2015 el Parlament Europeu aprovà una resolució que insta al final de la discriminació del poble gitano i reconeix el 2 d’agost com a dia del genocidi gitano. 

A 1971 es va dur a terme, a Londres, el primer Congrés Internacional Gitano. A aquella reunió van assistir participants gitanos de 21 països diferents. En aquella sessió de treball acordaren unir-se sota el nom del poble Roma, declararen el 8 d’abril com el seu dia internacional i identificaren el seu himne (Gelem Gelem) i la seva bandera.

Data d'actualització:  28.12.2015