• Imprimeix

Sessió 3. Vols dir que ja està ordenat?

Els aprenentatges relacionats amb la capacitat de conviure, amb les responsabilitats o tasques domèstiques derivades de la vida quotidiana en família, no són gens menors ni accidentals. Quan l'infant hi participa s'hi sent inclòs, útil i capaç perquè és part de "l'equip humà" que conviu i col·labora a fer millor, més còmoda i agradable la vida en família.
La sessió girarà entorn de la participació de les criatures en la vida quotidiana, en les responsabilitats que adquireixen, i en com afrontar la gestió dels conflictes que suposa la convivència i les expectatives encontrades entre adults i infants.

Sessió 3 – Vols dir que ja està ordenat?

Cas pràctic

"A casa cadascú té alguna responsabilitat assignada: parar la taula, llençar les escombraries, portar la roba bruta al cistell, etc. El més menut ha començat a fer-se el llit al matí com a encàrrec individual, però per ara no hi té gaire traça. És millor deixar que ell sol ho faci i quedi mal fet?"


És clar que sí. El terme "mal fet" sempre és relatiu. A les persones ens cal temps per aprendre a fer "ben fetes" (a dominar) totes les coses, i ens cal marge d'autonomia per fer-les. Tothom comença a fer les coses quan encara no les sap fer bé, i és millor fer-ho mentre hi ha algú que, sabent-ho fer, confia que nosaltres també en podem aprendre. Per tant, als pares i mares ens toca anar proposant tasques i responsabilitats, ensenyar-les a fer i donar temps i autonomia per fer-les. Després, lloar el resultat d'una manera realista, de manera que l'infant entengui que no l'adulem (ni li mentim) sinó que apreciem el seu esforç per fer-ho tan bé com sap.

Cas pràctic
Data d'actualització:  12.12.2012