• Imprimeix

Activitats en el medi natural

Activitats en el medi natural

Quan feu activitats a l'aire lliure, heu de disposar sempre de telèfons mòbils per localitzar-vos fàcilment en cas d'emergència. 

Notificar activitats de lleure

Quan notifiqueu l'activitat a la Direcció General de Joventut, indiqueu els vostres números de contacte en el formulari de notificació.

Acampada lliure
L'acampada lliure només és permesa a les zones especialment autoritzades i senyalitzades, i és competència dels ajuntaments.

Ubicació dels llocs d’acampada
Considerant les característiques de l’atmosfera a partir de certes altures i la durada i els requeriments físics de les acampades quant al descans de l’organisme humà, cal plantejar la seva ubicació en funció de l’edat dels participants i l’alçada en metres des del lloc on hom viu, d’acord amb el quadre següent:

 
Edats dels participants Alçada màxima des d’on es viu
De 6 a 7 anys
Desaconsellable
De 8 a 9 anys
500 metres
De 10 a 11 anys
1.000 metres
De 12 a 13 anys
1.500 metres
De 14 a 15 anys
2.000 metres
De 16 a 17 anys
2.500 metres

 

El Decret d’activitats determina unes limitacions aplicables a les acampades fora d’una instal·lació o lloc d’acampada autoritzats per l’organisme competent. Cal tenir en compte, a més, les recomanacions següents:

  • Procureu no acampar mai al mig del bosc ni de camps de conreu. Si heu d’acampar en un bosc, feu-ho en clarianes molt grans lleugerament inclinades i/o prominents, lluny de les fondalades i a prop de rius o camins que facilitin l’accés ràpid a una zona no arbrada.
  • Tingueu en compte la distància al poble habitat més proper i que el camí per accedir-hi sigui utilitzable per a vehicles.
  • Vigileu els llocs de pas de ramats i de bosses de processionària a les pinedes.
  • Preveieu el subministrament de l’aigua per beure, cuinar, rentar i netejar els estris.
  • Heu de conèixer l’existència de llocs potencialment perillosos tal com pous, espadats, arbres morts, ruïnes, coves o avencs, abocadors, conduccions elèctriques, corrals de bestiar, ruscs d’abelles, bosses de processionària...
  • Esbrineu els llocs del camp on teniu cobertura per als telèfons mòbils. Recordeu que hi ha un mapa en què podeu consultar la ubicació de pals de cobertura per poder trucar al telèfon 112 en cas d’emergència.
  • Assegureu-vos de l’existència de zones ombrívoles on poder estar i fer activitats en les hores de més sol, entre les 12 i les 16 hores.

Us aconsellem que visiteu el lloc on acampareu, abans d’iniciar l’activitat.

 

Guió orientatiu per a elaborar el Pla d’emergència per a acampades
A l’estiu ens podem trobar, principalment, en dues situacions de risc: els focs forestals i els fenòmens meteorològics imprevistos. En aquests casos, al menor indici de foc forestal o davant d’un fenomen meteorològic imprevist, no heu d’esperar que aquestes situacions es facin més greus o les instruccions o actuacions de les autoritats competents: us heu d'autoprotegir marxant del lloc on acampeu i anant a un lloc segur o a la població habitada més propera. Penseu que, en general, l’autoprotecció és l’actuació més senzilla i segura per al grup i facilita les actuacions de les forces d’extinció i de seguretat.

El Decret d’activitats determina que, quan es desenvolupin les acampades juvenils fora d’instal·lacions inscrites o de llocs autoritzats per un organisme competent – en les quals es poden incloure les acampades derivades de la pernoctació en el cas de les rutes –, cal disposar d’un Pla d’emergències elaborat per l’entitat que fa l’activitat, en el qual han de constar uns requisits mínims. Per això, us facilitem una pauta per a l’elaboració del Pla d’emergència, que no és exhaustiva ni vol recollir totes les casuístiques possibles, ja que depèn del coneixement que tingueu de les característiques físiques del lloc i del nombre de persones assistents.


Sistema d’avís

Hi pot haver tres situacions, que han d’estar previstes:

  • Avisar els/les participants de la situació de risc i de la possibilitat d’haver d’evacuar.
  • Avisar les autoritats competents de qualsevol situació de risc que us pugui afectar.
  • Avisar els familiars, si escau.

 

Pla d’evacuació
Per elaborar el pla d’evacuació, us heu de plantejar diverses qüestions:

  • Lloc on us dirigireu. Nom de la població i equipament o servei que us acollirà.
  • Camí per on caldrà marxar i existència de camí alternatiu.
  • Organització dels grups per a l’evacuació i nom del dirigent major d’edat que tindrà cura de cada grup.
  • Estris mínims que caldrà recollir.
  • Mitjà de transport que emprareu per a l’evacuació del grup.
  • Persones responsables de mantenir informats els familiars durant l’evacuació.

 

Fi de l’emergència

  • Retorn al lloc on es feia l’activitat. Com assegurar el retorn. Agents de l’autoritat a qui cal consultar. Persones que decidiran el retorn.
  • En el cas de no poder retornar a aquell lloc, què fareu?

En el cas d’acampades, colònies o rutes incloses dins d’una altra activitat notificada i, en general, en el cas d’excursions i sortides a la muntanya, és important que comuniqueu on aneu i per quant de temps a les persones responsables de la instal·lació que ocupeu i, sempre, als ajuntaments que en puguin estar afectats i a qualsevol altre organisme o persona competent. De la realització d’aquestes activitats i els seus detalls també n’hauria d’estar-ne assabentada la persona responsable de la vostra entitat.

Aneu sempre en grup, amb un mínim de dos membres de l’equip dirigent que obrin i tanquin la marxa, estigueu ben assabentats de les condicions del lloc i de les previsions meteorològiques i eviteu perdre el contacte visual entre la primera persona i l’última.

Cal no deixar mai els camins excepte que sigui necessari i n’estigueu segurs; acostumeu-vos a girar de tant en tant per tal de veure i memoritzar l’aspecte del camí i l’entorn, sobretot en els creuaments de camins, per si heu de tornar a endarrere; empreu els mapes per saber en tot moment on sou, d’acord amb l’itinerari previst. A més, respecteu les propietats privades i les explotacions agrícoles i ramaderes i torneu a lloc totes les portes i tanques que trobeu.

Utilitzeu un equip adequat, sobretot pel que fa al calçat i a la roba per a la pluja, i assegureu-vos que cada participant porti la cantimplora plena i aliments energètics, i totes les coses necessàries, dins la seva motxilla. Cal tenir els braços lliures.

La millor garantia per evitar accidents és un bon nivell d’entrenament de totes les persones participants i l’experiència dels monitors i monitores. En qualsevol cas, cal excloure la idea de competició, en el sentit de posar a prova l’esforç i la resistència física per tal d’obtenir una victòria o assolir una fita; moltes vegades cal saber renunciar a continuar l’excursió, per poder tornar-hi en bones condicions un altre dia.

Les excursions i les altres activitats a l’aire lliure han de ser suspeses o limitades en funció de la pluja o la presència de la boira. Amb infants, caldrà limitar-se a zones de poca altura, preveure el retorn abans que es faci fosc i, en general, evitar caminar per tarteres, pendents molt forts amb herba i camins massa prop de cingles, esquerdes, barrancs profunds i talussos. Eviteu el pes excessiu a les motxilles dels infants.

Els bivacs no haurien de fer-se a l’hivern. A l’estiu es poden fer a partir dels 12 anys amb el material i les condicions tècniques adequades a cada lloc, alçada i circumstància i amb la participació de persones adultes, llevat d’activitats específiques que tinguin l’oportuna autorització paterna.

Eviteu caminar pel mig de ramats o per tancats (o fil elèctric) on hi hagi animals i pel mig de camps de conreu. Eviteu també les pinedes on hi hagi les característiques bosses de processionària a dalt dels arbres, sobretot en els dies de vent, i no toqueu les erugues quan fan les processons d’enterrament. No us acosteu als ramats, ja que els animals amb cries es poden sentir amenaçats i defensar-les.

En general, està prohibit l’ús de fogons mòbils de butà durant les rutes, excursions o sortides, fora de les àrees recreatives i d’acampada previstes específicament, per la qual cosa cal portar aliments que es puguin menjar sense haver-los d’escalfar, en carmanyola o entrepà. No obstant això, només en el cas de les rutes acollides al compliment del Decret d’activitats, es podrà permetre el seu ús si es disposa de l’oportuna autorització emesa per la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat.

Consulteu les taules següents, que us poden ser útils per evitar cansaments o esforços excessius que poden provocar actituds negatives dels participants envers les activitats a la muntanya.

 

Caminar
Si els menors participants caminen sense la companyia d’adults, haurien d'anar en grups mínims de tres persones. El recorregut hauria d'estar senyalitzat i l'equip dirigent haver-lo fet abans, de manera que en cas de problemes se'ls puguin localitzar i actuar ràpidament. 

 
Edats dels participants Durada màxima de la caminada
De 6 a 7 anys
Menys de 2 hores
De 8 a 9 anys
2 hores 30 minuts
De 10 a 11 anys
3 hores 30 minuts
De 12 a 13 anys
4 hores 30 minuts
De 14 a 15 anys
5 hores 30 minuts
De 16 a 17 anys
7 hores

 

Desnivells
S’entén per desnivell la diferència d’alçada que hom pot ascendir a peu en un dia, sense motxilla. Observeu la taula següent:

 
Edats dels participants Desnivell màxim
De 6 a 7 anys
300 metres
De 8 a 9 anys
500 metres
De 10 a 11 anys
700 metres
De 12 a 13 anys
800 metres
De 14 a 15 anys
1.000 metres
De 16 a 17 anys
1.300 metres

Nota: Tot i que amb l’entrenament això pot variar, per a les edats de 14 a 17 anys cal restar, del corresponent desnivell màxim, de 200 a 400 metres, si el pes de la motxilla es considera lleuger o pesat.

 

Alçades
L’alçada és l’elevació dels accidents geogràfics amb relació al nivell del mar. L’alçada màxima a què pot ascendir una persona queda indicada a la taula següent, tot i que està estretament relacionada amb l’alçada del lloc on es viu o es resideix temporalment. 

 
Edats dels participants Metres per sobre del lloc on es viu
De 6 a 7 anys
500 metres
De 8 a 9 anys
1.000 metres
De 10 a 11 anys
1.500 metres
De 12 a 13 anys
2.000 metres
De 14 a 15 anys
2.500 metres
De 16 a 17 anys
3.000 metres

 

Pesos
Com que el desenvolupament físic no és paral·lel al cronològic, ni la força i resistència dels participants és equivalent a llur aparença corporal, és molt difícil establir una norma general per al pes a transportar a dins de les motxilles; vegeu els pesos màxims indicatius que es poden portar.

 
Edats dels participants Pes màxim indicatiu que es recomana transportar
De 6 a 7 anys
3 quilos
De 8 a 9 anys
4 quilos
De 10 a 11 anys
6 quilos
De 12 a 13 anys
8 quilos
De 14 a 15 anys
10 quilos
De 16 a 17 anys
12 quilos

 

Quan el programa d’una activitat regulada en el Decret d’activitats inclou activitats puntuals dins l’entorn natural o rural que per les seves característiques ultrapassen les condicions de risc normals i requereixen més preparació, atenció i seguretat, us aconsellem:

  • Tenir en compte l’edat dels participants en el moment de plantejar l’activitat.
  • No fer les activitats sense l’autorització expressa dels pares o tutors.
  • Tenir en compte l’orografia, la hidrografia i la climatologia del lloc on esteu. Si les previsions quant a l’estat del temps són dolentes, renuncieu a realitzar-la.
  • Emprar material adequat, tant personal com comunitari.
  • Respectar el dia a dia i els horaris dels habitants i dels serveis de la zona.
  • Pactar amb les persones potencialment afectades la realització de l’activitat.
  • Fer cas dels coneixements dels habitants de la zona i de les autoritats locals.

 



A més a més, cal que eviteu:

  • Fer l’activitat si les condicions de l’entorn no són favorables.
  • Les sortides dels participants, sols o en grup, sense la presència d’algun dirigent o la constant vigilància i control de l’activitat que permeti conèixer en tot moment la situació geogràfica dels participants i el desenvolupament d’aquesta.
  • La realització d’activitats fisicoesportives sense la preparació i formació tècnica adequada dels adults responsables.
  • Fer activitats que en circumstàncies normals i davant de qualsevol incidència l’equip de dirigents de l’activitat no pugui resoldre per ell mateix.
  • Fer sortides, excursions o raids de “supervivència” on els participants no tenen coses a fer ni a oferir i/o no porten el seu menjar corresponent.
  • Els actes o accions vandàliques contra les propietats, els animals i les plantes que existeixen en el medi natural i rural.
  • Les molèsties a les persones que viuen i en viuen del medi natural.
  • Qualsevol activitat amb foc.

 

 

MeteoMuntanya

Informació meteorològica que genera el Servei Meteorològic de Catalunya adaptada a les activitats a l’aire lliure

Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

Consells preventius per a sortir a la muntanya amb seguretat

Bombers

Consells pràctics per a gaudir de la muntanya amb seguretat

Parcs naturals

Conegueu la xarxa d’espais protegits de Catalunya

Mai no s’ha de beure cap tipus d’aigua superficial ni de font natural llevat que es tingui la certesa, en el cas de la font, que està controlada. Tampoc no s’hi han de rentar fruites i verdures ni se n’ha d’utilitzar l’aigua per fer glaçons ni refrescos. L’ajuntament us pot informar de la potabilitat de les fonts del seu terme municipal. No consumiu aigua d’una font on hi hagi la indicació d’aigua no potable i, en general, desconfieu de qualsevol font natural, ja que molts comportaments incívics en fan desaparèixer les indicacions; en cas de dubte, val més no arriscar-se. En qualsevol sortida a la muntanya, porteu sempre suficient aigua potable.

 

Si passeu uns dies d’acampada prop d’una font, tingueu la precaució de desinfectar l’aigua. Aquesta desinfecció es pot aconseguir:

  • Bullint l’aigua de manera turbulenta com a mínim durant 10 minuts; posteriorment, s’haurà de remoure un cop s’hagi refredat, a fi d’oxigenar-la.
  • Afegint-hi unes gotes d’un desinfectant especial apte per a la desinfecció de l’aigua per beure. Es ven a les farmàcies i heu de seguir les indicacions d’ús.
  • Afegint-hi unes gotes de lleixiu comercial, sempre que l’etiquetatge indiqui que el lleixiu és apte per a la desinfecció de l’aigua per beure, i seguint les instruccions de dosificació indicades a l’etiqueta. Com que la dosificació generalment està expressada en gotes, heu de considerar que 20 gotes són un mil·lilitre. Perquè la desinfecció sigui efectiva cal que espereu un temps de contacte de mitja hora abans de consumir-la.

 

Està prohibit caminar per autopistes i autovies i cal evitar caminar per qualsevol altre tipus de carretera. Si això no és possible:

  • Camineu sempre per l’esquerra i pel voral, si n’hi ha.
  • Si aneu en grup, camineu una persona darrere l’altra. Com a mínim, una persona dirigent anirà al davant i un altre dirigent al darrere.
  • Si a més camineu de nit, utilitzeu armilles reflectants homologades, o roba de colors clars amb elements reflectors i/o llanternes, sobretot el primer –llanterna blanca– i l’últim –llanterna vermella– per tal de fer-vos visibles als conductors.
  • A l’hora de travessar la carretera, feu-ho pels llocs on la visibilitat sigui màxima, mai en revolts i canvis de rasant.
  • Manteniu-vos al voral en els revolts tancats i els canvis de rasant.

Indicacions i aspectes que cal tenir en compte per organitzar activitats en el medi ambient natural i rural.

Espais naturals
Els usuaris dels espais naturals han de garantir sempre:

  • La protecció del sòl
  • La netedat de les aigües continentals
  • L’eliminació de sorolls innecessaris
  • L’equilibri dels ecosistemes
  • La protecció de la fauna salvatge i ramadera
  • L’harmonia del paisatge
  • El manteniment de la diversitat vegetal i el respecte als camps de conreu
  • La no-emissió de gasos de tot tipus a l’ambient atmosfèric
  • L’educació en el respecte a la natura i el coneixement del medi natural, així com de l’agricultura i la ramaderia.

 

Aigua
A l’hora de la higiene personal i de rentar els plats i altres estris de cuina, no ho feu directament al riu. Eviteu que l’escuma vagi a parar a l’aigua. No obstant això, recordeu que podeu trobar una gran varietat de sabons biodegradables.

En tot cas, feu un clot per abocar-hi les aigües brutes d’escuma, oli, greixos... tenint cura de posar-hi un filtre fet amb branques d’arbust per tal de retenir-los. Després, llenceu el filtre a les escombraries.

En el cas dels olis de fregir, el millor és acumular-los en un bidó i portar-los a la deixalleria més pròxima o, en tot cas, a la benzinera més pròxima, on els passen a recollir.

 

Com eliminar escombraries, deixalles i residus
No deixeu cap rastre d’escombraries al vostre pas. Cal llençar les deixalles als abocadors municipals. Podeu fer un clot de deixalles, suficientment lluny per evitar olors i insectes, que us permeti abocar-hi la matèria orgànica de fàcil descomposició, però mai els pots de vidre, les llaunes, els brics, els plàstics, els cartrons i els papers.

Els excrements han de ser convenientment colgats si no es disposa de cap altre sistema d’eliminació. El millor sistema és la latrina, individual o col·lectiva, que ha de tenir, com a mínim, de 80 cm a 1 m de llarg per 40 cm d’amplada i 50 cm de fondària. Cada cop que es faci servir, s’hi ha de tirar al damunt una capa de terra per cobrir els excrements. Cal clausurar-la quan encara faltin uns 8 o 10 cm per arribar a dalt de tot, abocant-hi la terra que resta de la que s’havia tret i piconant-la, procurant que visualment es noti tan poc com sigui possible. Situeu-la a una distància prudencial de la zona d’acampada.

 

Piles elèctriques
Recordeu que les piles elèctriques han de llençar-se en una deixalleria o establiment que disposi d’un servei de recollida de piles.

 

 

Data d'actualització:  11.05.2017