• Imprimeix

Persones cuidadores no professionals

Tenir cura d'un familiar, amic o amiga, o veí o veïna en situació de dependència és una tasca no burocratitzada ni professionalitzada que es produeix en l'àmbit privat domèstic.

S'anomena cuidador o cuidadora informal o no professional, o curador o curadora aquell familiar o aquella persona que atén de forma continuada una persona en situació de dependència i amb la qual està vinculada afectivament.

Les persones amb grau de dependència reconegut segons la Llei 39/2006, podran optar per la prestació de cuidador/a de l’entorn familiar  en el seu Pla Individual d’Atenció (PIA), En aquest cas, i entre d’altres, serà necessari que la persona cuidadora no professional sigui un familiar fins a tercer grau de parentiu i convisqui amb la persona en situació de dependència. Per més informació veure 'Prestacions econòmiques'.

S'entén per cuidador o cuidadora principal aquella persona que dedica una gran part del seu temps, mesurat en hores per dia, a tenir cura d'una persona dependent i que ha dut a terme les tasques pròpies de cuidadora almenys durant sis setmanes.

La responsabilitat de tenir cura d'una persona dependent pot ocasionar esgotament físic i emocional més o menys continuat. Per proporcionar a la persona amb dependència una atenció òptima és necessari que la persona cuidadora no professional mantingui el seu equilibri personal i rebi suport per desenvolupar la seva tasca en les millors condicions possibles.

Des del Departament es promouen diverses actuacions adreçades al suport físic i/o emocional i de caràcter formatiu per atendre les necessitats de les persones cuidadores no professionals.

El Departament ofereix acompanyament a les persones cuidadores no professionals en situacions de dificultat, ja siguin de la família o no, basat en l'atenció, l'orientació, l'assessorament i la formació per part de professionals.

 

Quan es donin les circumstàncies adequades, la persona amb grau de dependència reconegut pot optar per ser atesa al seu entorn familiar.

En el marc de la Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a les persones en situació de dependència, la prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i suport a cuidadors, és una prestació econòmica, de caràcter excepcional, que s’estableix en el Pla Individual d’Atenció (PIA) amb el consens del professional de referència del serveis socials bàsics que li corresponen i que rep la persona en situació de dependència.

Podrà assumir la condició de persones cuidadores no professionals als efectes d’aquesta prestació si s’acompleixen els següents requisits:


• El cònjuge i els seus familiars per consanguinitat, afinitat o adopció, fins al tercer grau de parentiu.
• La persona en situació de dependència ha estat atesa per ells, almenys durant un període previ d’un any i en el moment de la signatura de l’Acord PIA acrediten que conviuen amb la persona en situació de dependència.
• Han d’assumir formalment els compromisos necessaris per a l’atenció i cura de la persona en situació de dependència i han de ser capaços per desenvolupar-la adequadament. Així mateix, no podran tenir grau de dependència reconeguda.

Tanmateix, l'Administració també pot reconèixer excepcionalment com a cuidadora una persona de l'entorn de la persona dependent que, tot i que no tingui el parentiu que s'esmenta en l'apartat anterior, resideixi al mateix municipi o en un altre de proper, i que visqui en una zona sense els recursos necessaris o circumstàncies geogràfiques que impedeixen o dificulten altres modalitats d’atenció.

En el marc de l’excepcionalitat anterior, quan la persona tingui reconeguda la situació de dependència en grau I, aquest entorn a què ha de tenir la consideració de rural i no és necessària la convivència en el domicili de la persona dependent. Es considerarà entorn rural, els municipis que tenen una població inferior a 2.000 habitants, segons definició admesa per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

 

La incorporació de la persona cuidadora no professional a programes de formació, informació i descans és una condició aconsellable  per poder rebre la prestació econòmica per a la cura de l'entorn familiar i l'ajuda a persones cuidadores no professionals.


L'objectiu principal de la formació és proporcionar les habilitats necessàries a la persona cuidadora per millorar la qualitat de vida de la persona dependent i, al mateix temps, facilitar eines que li permetin viure positivament l'experiència de cuidar.


Actualment existeixen diverses iniciatives que ofereixen formació als cuidadors i les cuidadores des de diferents àmbits: salut (centres d'atenció primària, centres sociosanitaris); associacions d'usuaris, d'afectats per malalties concretes, de familiars dels afectats; universitats; fundacions privades; administracions locals...


Les actuacions es desenvolupen tant a nivell individual com grupal, i en diversos formats: cursos presencials, cursos semipresencials,  material gràfic, tallers, conferències, col·loquis...

Algunes d'aquestes accions o activitats són:

  • Formació adaptada a les necessitats del cuidador i la cuidadora i/o a l'especificitat de la persona dependent i al seu entorn.
  • Formació en habilitats instrumentals (impartida, per exemple, per terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes...).
  • Formació en l'ús de les noves tecnologies i espais virtuals d'intercanvi i diàleg.
  • Edició de materials de suport escrits, gràfics i en imatge.
  • Informació i assessorament sobre recursos, prestacions i serveis públics i privats.

Alguns dels objectius d'aquesta formació són:

  • Adquirir coneixements pràctics per efectuar la cura.
  • Donar eines per millorar la comunicació entre la persona cuidadora i l'atesa.
  • Ajudar a resoldre problemes concrets i situacions difícils que es presenten en les activitats de la vida diària.
  • Conèixer els recursos existents a la comunitat.
  • Crear un espai de reflexió i, si escau, d'ajuda mútua.

Informació relacionada

Data d'actualització:  07.11.2016