• Imprimeix

Conceptes bàsics

Capacitat

Hi ha dos tipus de capacitat:

  • Capacitat jurídica: Fa referència a l'aptitud de la persona per a la possessió i el gaudi dels drets i també a l'aptitud per a ésser titular de drets i obligacions. Suposa una posició estàtica del subjecte.
  • Capacitat d'obrar: Constitueix l'aptitud de la persona per a l'exercici de drets i obligacions. Comporta la possibilitat de realitzar actes jurídics, és a dir, es refereix a una posició dinàmica del subjecte.

Les persones que són declarades incapacitades disposen de capacitat jurídica, però no tenen capacitat d'obrar.

Incapacitació

La incapacitació és un procés judicial que mitjançant una sentència reconeix que algú no té capacitat per autogovernar-se. Per tant, incapacitar significa protegir els drets, defensar i vetllar per aquella persona que no pot tenir cura ni de si mateixa ni dels seus béns.

Tipus d'incapacitació

Només un jutge pot declarar incapacitada una persona, i la sentència determina l'extensió i els límits de la incapacitat. En funció d'aquests límits, la incapacitat pot ser:

  • Total: La persona no té capacitat per autogovernar-se en cap acte. La conseqüència lògica de la incapacitació total és la tutela. La tutela l'exerceix un tutor o una tutora, que representa la persona incapacitada.

  • Parcial: La persona no té capacitat per autogovernar-se en determinats actes. La conseqüència lògica de la incapacitació parcial és la curatela. L'exerceix un curador o una curadora, que només intervé en aquells actes que especifica la sentència o que marca la llei. A diferència del tutor, no substitueix la persona incapacitada, sinó que l'assisteix complementant la seva capacitat.

Procés de reconeixement de la incapacitació

La incapacitació de la persona es pot plantejar quan la manca de capacitat li impedeixi tenir cura d'ella mateixa i dels seus béns.

El procés és judicial i finalitza amb una sentència del jutge, que determina l'extensió i els límits de la incapacitat.

Es pot demanar una revisió de la incapacitació si les causes que van motivar-la varien.

Institucions tutelars

Tutela: és la institució principal en la protecció de les persones incapacitades, en les quals ha d’assegurar la protecció, l’administració i la guarda dels seus béns i, en general, l’exercici dels seus drets, representant-la en tots aquells actes que ho requereixin, en funció de l'extensió i els límits d’incapacitació segons la sentència corresponent.

Curatela: és la institució que es designa més freqüentment per a la persona declarada parcialment incapaç. Té com a funció assistir-la o complementar-ne la capacitat en la realització d’aquells actes jurídics patrimonials que suposin l’assumpció d’obligacions per part d’aquesta persona, dels que comportin el gravamen dels seus béns, dels que impliquin la renúncia o la no-adquisició de drets i també d’aquells altres que no pugui dur a terme vàlidament per haver-ho establert així la sentència d’incapacitació.

Defensor judicial: és una institució tutelar de caràcter temporal i de funció limitada, ja que és nomenat pel jutge de primera instància mentre no es produeix el nomenament de la persona que ha d’exercir el càrrec de tutor/a o curador/a o mentre aquesta no exerceix les seves funcions, i en els supòsits en què hi ha un conflicte d’interessos entre el tutor, el curador o l’administrador patrimonial i la persona de l’incapacitat.

Administrador patrimonial: és una institució que es pot nomenar en interès de la persona declarada totalment incapaç o parcialment incapaç i sotmesa a tutela que té com a funcions administrar el patrimoni de l’incapacitat (cas en què aquesta funció no correspon al tutor) o administrar determinats béns rebuts per l’incapacitat mitjançant donació, herència o llegat quan el donant o testador ho hagin disposat així nomenant la persona que ha d’administrar aquests béns.

 

Noves institucions de protecció:

La Llei 25/2010, del 29 de juliol  regula noves institucions de protecció encaminades a aconseguir un major reforçament de l’autonomia personal:


Poder preventiu: apoderament fet abans de tenir pèrdues de capacitat  i que pot seguir viu un cop arribada la incapacitació.

Assistència: protecció a la persona per tenir cura de sí mateixa o dels seus béns quan la manca de capacitat no és suficient per a promoure una incapacitació.

Patrimoni protegit: ja regulat per l’Estat i ara incorporat al dret català, creant-se, a més, un registre a la disposició addicional primera. Comporta l’afectació d’uns béns aportats a títol gratuït per la persona que el constitueix i també en resten afectats els rendiments, a la satisfacció de les necessitats  d’una persona que té una discapacitat psíquica o física de certa gravetat o  en una situació de dependència severa, per a atendre les seves necessitats vitals.


 

Data d'actualització:  08.10.2009