En el marc europeu, la Comissió Europea considera que una persona o família està en situació de pobresa quan es troba en una situació de clar desavantatge econòmic i social respecte a la resta de persones del seu entorn. Aquesta concepció posa en relleu la dimensió relativa de la pobresa, i els ingressos del conjunt de la població i la seva distribució són els que estableixen el llindar per sota del qual una persona o una llar és considerada en risc de pobresa. Per tant, quan es parla del llindar de risc de pobresa, es parteix de la base que la població en risc és tota aquella la renda de la qual cau per sota del que pot ser considerat un nivell de vida mitjà en la societat on resideix. La taxa de risc de pobresa representa el percentatge de la població que queda per sota d'aquest llindar 1.

Tal com hem vist, la taxa de risc de pobresa fa referència a la pobresa només en termes monetaris. Per oferir una visió multidimensional de la pobresa, s'utilitza la taxa de risc de pobresa o exclusió social (At-risk-of poverty or exclusion, AROPE ). Aquest indicador intenta anar més enllà de la visió estrictament monetària que ofereix la taxa de risc de pobresa, i recull tres factors distints:

  • la proporció de població que es troba en situació de risc de pobresa, 
  • la proporció de població que es troba en situació de privació material greu 2 i 
  • la proporció de població que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa 3.

La suma ponderada d'aquests tres factors dóna lloc a aquest indicador de pobresa compost. La taxa AROPE és un indicador relativament nou, emprat per al compliment de la cohesió social inclòs dins els objectius de l'Europa 2020.

Notes

  1.  El llindar de risc de pobresa s'ha establert en el 60% del valor de la mediana dels ingressos disponibles anuals i equivalents entre les persones.
  2.  La població amb privació material greu inclou aquelles persones que tenen unes condicions de vida restringides per la manca de recursos i que no es poden permetre com a mínim 4 dels 9 ítems següents: pagar les factures del lloguer, hipoteca o serveis públics; mantenir la llar adequadament calenta; assumir despeses inesperades; menjar carn o proteïnes de manera regular; anar de vacances; disposar de cotxe; disposar de rentadora; disposar d'aparell de televisió en color, i disposar de telèfon.
  3. La població que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa inclou aquelles persones de0 a59 anys que viuen en llars on els adults (de18 a59 anys) han treballat menys del 20% del seu potencial de treball durant el darrer any.
Data d'actualització:  15.12.2015