• Imprimeix

L’Agència Catalana de la Joventut participa en l’elaboració d’una enquesta europea per mesurar la salut i el benestar d’infants i joves

La Direcció General de Joventut, a través de l’Agència Catalana de la Joventut, forma part d’un equip d’investigadors, liderats per la Universitat Metropolitana de Manchester, que estan dissenyant la primera enquesta europea que se centrarà en la salut i el benestar dels infants i joves, des del naixement fins als 25 anys.

20/03/2018 09:03
L’Agència Catalana de la Joventut participa en l’elaboració d’una enquesta europea per mesurar la salut i el benestar d’infants i joves

Foto de grup dels representants dels 12 països europeus que participen en el projecte ECDP

L’Agència Catalana de la Joventut participa en l’elaboració d’una enquesta europea per mesurar la salut i el benestar d’infants i joves

The European Cohort Development Project (ECDP) is a Design Study which will create the specification and business case for a European Research Infrastructure that will provide, over the next 25 years, comparative longitudinal survey data on child and young adult well-being. The infrastructure developed by ECDP will subsequently coordinate the first Europe wide cohort survey, named EuroCohort.

L’Agència Catalana de la Joventut participa en l’elaboració d’una enquesta europea per mesurar la salut i el benestar d’infants i joves

This project has received funding from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement No 777449

La primera trobada de treball, a principis d’any, va reunir els representats dels 12 països europeus que participen en el projecte i va suposar el punt de partida per iniciar el desenvolupament de la investigació i dels instruments que han de permetre recollir les dades. Els propers 18 mesos, els països implicats en el projecte, organitzats en comissions, treballaran per configurar l’enquesta. Entre els reptes que han d’enfrontar hi ha el disseny i la gestió del projecte, analitzar els costos i els beneficis de les anàlisis de cas, buscar suport governamental i financer, establir els protocols de privacitat i ètica, dissenyar el qüestionari i aprofundir en la comunicació i la difusió del projecte.

 

Un cop entri en funcionament, l’enquesta proporcionarà grans quantitats de dades sobre salut i benestar, com ara l’estrès a l’escola i la felicitat a la llar. També permetrà la comparació entre països europeus, la qual cosa enfortirà la comprensió de com el context social i la política influeixen en el benestar de la ciutadania.

 

El professor Gary Pollock, cap de Sociologia de la Universitat Metropolitana de Manchester, és l’investigador responsable del projecte. Parlem amb ell per conèixer com es desenvoluparà el projecte i quin impacte s’espera.

 

Entrevista a Gary Pollock, responsable del Projecte de Desenvolupament de Cohort Europeu (ECDP)

Aquesta enquesta permetrà saber quina és la situació dels infants i dels joves europeus en un context posterior a la crisi. Quines creu que són les cicatrius que ha deixat?

És una pregunta important perquè, a grans trets, no sabem quina és la situació concreta dels joves ni com s’ha desenvolupat la seva vida des del 2008. Si bé és possible trobar dades fiables per mesurar el benestar infantil, per exemple de l’OCDE, aquesta font es basa en una única recopilació de dades i, per tant, no pot mostrar evolucions, ni les millores  ni els empitjoraments individuals. En aquest sentit, no és possible identificar quins aspectes de la crisi han tingut un efecte a llarg termini, quins han deixat una cicatriu en els individus. Estem interessats, particularment, ​​en els factors que poden promoure la resiliència i compensar els efectes que impacten a llarg termini. Aquests factors podrien estar relacionats amb la família o l’escola i, per tant, és possible desenvolupar polítiques destinades a intervenir de manera positiva.

 

Quines són les principals desigualtats entre les grans regions europees?

En relació amb el benestar dels infants i joves, sens dubte, hi ha desigualtats significatives a tot Europa. No totes les desigualtats estan relacionades directament amb la crisi del 2008, malgrat que els efectes sí que persistiran en el temps. En general, podem dir que, quan l’economia passa per dificultats, aquest context és nociu per a les famílies amb nens. I que a mesura que augmenten els nivells de pobresa i es redueix la capacitat de la família per proporcionar un entorn estable i donar suport, disminueixen les perspectives que els joves desenvolupin una carrera professional després d’acabar l’escola i, probablement, es generi més incertesa i més vulnerabilitat en el mercat de treball davant futures recessions econòmiques. Per exemple, si el mercat de l’habitatge es desaccelera i els salaris baixen, si sumem l’augment del deute de les famílies joves, tot plegat pot provocar que els joves necessitin més temps per ser financerament independents.

 

Quin és el paper de les polítiques socials en la millora del benestar dels infants i joves? I quines dificultats han de superar les polítiques socials per aconseguir els seus objectius?

El paper de les polítiques socials és influir en la societat per assolir uns objectius específics. Això significa que sovint hi ha components ideològics en les polítiques que intenten fer canvis en una direcció política específica. Aquests debats estan relacionats amb la noció de benestar i amb la manera d’aconseguir aquest benestar. La majoria de països tenen debats sobre si l’estat del benestar és massa o prou generós o no. Aquests debats es fonamenten en les formes en què operen els mercats i en les actituds que les persones desenvolupen en resposta a les diferents idees de benestar. Amb tot això vull dir que l’entorn polític és un espai en el qual les estratègies d’intervenció poden ser diametralment oposades. Malgrat això, independentment de la posició ideològica, hi ha la necessitat de disposar de dades de qualitat sobre les quals basar la intervenció política. Afortunadament, en aquest punt hi ha un gran consens: les polítiques socials han d’estar “basades en evidències” o, com a mínim, “evidències informades”. Això és menys controvertit que les polítiques en si mateixes.

 

Quins són els avantatges d’estudiar el benestar a través d’una perspectiva longitudinal en comptes d’una estàtica clàssica? De quina manera aquesta perspectiva longitudinal pot donar forma a la formulació de polítiques? Ens pot donar un exemple aplicat als infants i als joves?

La perspectiva longitudinal és significativament millor perquè permet veure com les persones i els col·lectius evolucionen al llarg del temps. La vida no és estàtica i les persones tendeixen a entrar i sortir d’estats concrets. Hi ha variables que en alguns moments tenen molta influència i en altres moments en tenen menys, com ara la capacitat per fer front a l’atur, que pot dependre de factors familiars, però també d’altres variables, en funció del moment. Per exemple, podem veure com canvia la posició d’una família a mesura que es va construint i desenvolupant. Això és important perquè, si bé els nivells de pobresa en alguns moments específics poden ser estables, també poden disminuir, i és important identificar quines famílies entren o surten d’una situació de pobresa i ser capaços de determinar quins factors han influït en aquests canvis. Amb dades longitudinals és possible analitzar l’impacte de quedar-se a l’atur, de divorciar-se, de tenir un fill o tenir-ne un altre, de canviar de casa, etc. Tots aquests factors dinàmics s’han de relacionar entre si per saber com es poden desenvolupar polítiques que ajudin les famílies que pateixen un risc elevat de caure en la pobresa.

 

Quins són els principals obstacles amb què s’enfronta un projecte com l’enquesta EuroCohort per fer-se realitat?

No hi ha dubtes que una enquesta d’àmbit europeu presenta una gran sèrie de desafiaments, però tenim proves que demostren que es poden superar. El primer gran repte està relacionat amb la capacitat de poder mesurar el benestar dels infants en diferents països amb diferents tradicions culturals i idiomes. La mesura vàlida del benestar dels infants requereix que puguem desenvolupar paràmetres que siguin veritablement comparables.

 

L’objectiu de l’enquesta, anomenada EuroCohort, és proporcionar dades per millorar la presa de decisions de les institucions i les polítiques europees que n’han d’assegurar el benestar.