• Imprimeix

El món local es conjura per rellançar les polítiques de joventut com a eina per garantir l'emancipació i l'apoderament juvenil

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, clou la Trobada Nacional de Joventut i fa una crida per situar el jovent al centre de l’agenda política

01/07/2017 16:07
El món local es conjura per rellançar les polítiques de joventut com a eina per garantir l'emancipació i l'apoderament juvenil

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha clausurat aquest matí a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Cerdanyola del Vallès, la Trobada Nacional de Polítiques de Joventut, que ha comptat amb la participació de més de 300 professionals i responsables polítics locals de joventut de Catalunya, i ha servit per refermar les polítiques de joventut com a eina imprescindible per garantir l’emancipació i l’apoderament juvenil.

La Trobada ha servit per fixar les línies estratègiques de les polítiques de joventut a Catalunya pel període 2017-2020, entre les quals hi ha la definició del nou Pla d’Actuació Territorial de Joventut (PATJ) per aquest quadrienni. Amb l’objectiu d’estrènyer els llaços entre la Direcció General de Joventut del departament de Treball, Afers Socials i Famílies i els serveis locals de joventut, dues de les novetats del PATJ seran, d’una banda, la incorporació dels ens locals al Contracte Programa del departament per garantir estabilitat en el suport econòmic per part de la Generalitat i, de l’altra, la definició del catàleg i la cartera de serveis de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil (XNEJ), actualment integrada per un total de 39 Oficines Joves i 296 Punts d’Informació Juvenil arreu del país.

Durant la cloenda, la consellera de de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha fet una crida per situar el jovent al centre de l’agenda política i ha destacat que “bona part del pressupost de joventut es destina a finançar el món local, en concret 6 milions d’euros perquè els professionals i responsables del món local garantiu l’adaptació de les polítiques de joventut a les necessitats i demandes concretes del jovent de cada territori”. Finalment, Bassa ha volgut fer un agraïment a la tasca de professionals i regidors i regidores “pel seu compromís i pel paper que juguen en l’elaboració i el desplegament de les polítiques territorials de joventut al nostre país”.

Així mateix, la directora general de Joventut, Marta Vilalta, ha anunciat durant la seva intervenció a la Trobada que la DGJ enllesteix una nova Cartera de serveis de Joventut, que serà la nova eina estable de suport del Govern cap als ens locals. “Amb la nova Cartera de serveis a la Joventut millorarem la corresponsabilitat del Govern i el món local, i posarem més i millors eines a l’abast del territori, cosa que ens ha de permetre avançar cap a unes polítiques que apoderin els joves en el seu procés cap a l’emancipació plena”, ha indicat Vilalta.


Línies estratègiques del nou PATJ 2017-2020
El nou PATJ 2017-2020 inclourà també noves estratègies per a apoderar els joves a nivell local i millorar-ne els processos d’emancipació, a través de polítiques en matèria d’habitatge, cultura, violència, prevenció de riscos, transició escola-treball i participació. Alguns d’aquests nous enfocaments que s’han posat en comú en sis taules temàtiques durant la Trobada són, en l’àmbit d’habitatge, prioritzar el lloguer i altres maneres més flexibles per accedir a l’habitatge a través de les cooperatives, la masoveria o compartint. En cultura, hi ha la proposta de disposar d’un pressupost participatiu que sigui compartit entre les àrees de joventut i cultura als ens locals. Pel que fa a violències, el PATJ incorpora, entre d’altres, la necessitat d’augmentar la transformació dels equipaments juvenils amb perspectiva de gènere, intercultural, antiracista i amb mirada inclusiva de les desigualtats de classe o LGTBI. La millora de la certificació de les competències professionals i formació dels joves ha estat un dels punts que s’ha incorporat en l’espai de treball sobre la transició dels joves entre l’escola i el treball. En prevenció de riscos, el treball de l’educació emocional i les habilitats per la vida en el treball amb els joves són dues prioritats fixades en el nou Pla. I finalment, entre les propostes de participació juvenil hi ha la de garantir la participació dels joves en els processos de decisió locals i la d’introduir l’educació en participació.

Aquestes propostes establertes a la Trobada són el resultat de la priorització dels ens locals expressada en el marc de 41 taules comarcals de joventut i 6 taules de demarcació de joventut celebrades el 2016, així com del consens assolit en set espais de treball monogràfic per cadascun dels àmbits, i van en coherència amb el treball ja existent entre ajuntaments, consells comarcals i Govern. Així mateix, aquestes línies de treball estan alineades amb les prioritats establertes pel Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2020, fruit d’un consens molt ampli entre joves, organitzacions juvenils, ens locals i Govern.

Per tal d’apropar algunes bones pràctiques que ja es duen a terme des de diferents entitats i institucions en cadascuna d’aquestes polítiques de joventut, la Trobada ha inclòs un ‘Mercat d’experiències’. Així, els tècnics i regidors de joventut hi han pogut conèixer iniciatives com ara el projecte Cel Obert (habitatge), de la cooperativa d’arquitectes; el Gargar Festival de Murals i d’Art Rural (cultura), de l’Ajuntament de Penelles; l’Aixada antiracista (violències en els equipaments juvenils), del Consell de la Joventut de Barcelona; l’Equipats per la vida (salut), de Salut Jove de les comarques gironines; la Xarxa TET Maresme (transició escola-treball), del Consell Comarcal del Maresme; i el Fes Kiosk (participació del teixit social), de l’Associació Circula Cultura de Sant Boi de Llobregat.


Polítiques de joventut d’alta transversalitat
D’altra banda, amb l’objectiu de millorar el coneixement de les polítiques de joventut desplegades als ens locals de Catalunya i millorar-ne la fiabilitat i la corresponsabilitat, la DGJ ha posat en marxa una avaluació sobre les polítiques de joventut a municipis i Consells Comarcals realitzada aquest 2017 que destaca, precisament, la gran necessitat de mantenir l’actual forta transversalitat de les polítiques de joventut.

En aquest sentit, l’estudi reflecteix la forta col·laboració entre les regidories de joventut i la resta d’àrees dels ens locals i, per tant, un alt component d’interdepartamentalitat. En la mateixa línia, els municipis prenen part en la planificació de les polítiques de joventut a nivell comarcal (68% dels casos), mentre que la major part dels consells comarcals tenen en compte les necessitats i dificultats dels municipis per planificar les seves polítiques de joventut (en un 88% dels casos). A més d’això, la DGJ és la principal proveïdora de suport del desenvolupament de les polítiques de joventut, mentre que el Pla Nacional de Joventut de Catalunya és assumit pels ens locals com a l’instrument principal per orientar les seves polítiques de joventut (fins el 95% dels consells comarcals). Per tant, es constata una important tasca interinstitucional.

Un altre aspecte que destaca l’estudi és l’augment dels esforços que els ens locals han dedicat els darrers anys per a abordar qüestions vinculades a la inclusió social de les persones joves i per combatre la desigualtat juvenil. També indica que els àmbits on els ens locals incorporen una major participació juvenil són l’associacionisme, el lleure educatiu, el foment de la participació i la cultura.

Finalment, l’estudi també posa de manifest que l’ocupació juvenil i l’educació han estat les polítiques en les quals més s’han centrat ajuntaments i consells comarcals els darrers anys en l’àmbit de joventut.

La Trobada Nacional de Joventut marca les línies estratègiques de joventut a nivell local fins al 2020 amb l’impuls de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil com a punt destacat