• Imprimeix

La Fundació que gestiona el Fons Riera Gubau ha concedit 1.585 beques per un import de 4,6 M€ en dotze anys per estudiar anglès al Regne Unit, Irlanda i els EUA

Torna
Dissabte, 20 d'octubre de 2018
  • El vicepresident, Pere Aragonès, ha presidit avui l’acte de lliurament dels diplomes als 74 joves que aquest estiu han obtingut una beca per a estades a l’estranger
  • Més de 1.500 nois i noies de la comarca de La Selva s’han beneficiat des del 2006 del llegat que Joan Riera Gubau va deixar en herència a la Generalitat
El vicepresident Aragonès A l'acte de lliurament de les beques de la Fundació Riera Gubau

El vicepresident Aragonès A l'acte de lliurament de les beques de la Fundació Riera Gubau

El vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Pere Aragonès, ha presidit aquest dissabte al matí l’acte de lliurament de diplomes als 74 nois i noies de secundària, batxillerat i cicles formatius de la comarca de La Selva que han gaudit aquest estiu d’una beca de la Fundació Joan Riera i Gubau per aprendre anglès en estades a l’estranger. L’acte, que ha tingut lloc a l’Auditori municipal de Santa Coloma de Farners, ha comptat amb la presència de l’alcalde d’aquest municipi, Joan Martí, el Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament, Martí Fonalleras, i el gerent de la Fundació, Ricard Dilmé.
 
La Fundació Privada Catalana per a l’ensenyament de l’idioma anglès i l’educació va ser creada l’any 2006 per gestionar el llegat que l’empresari Joan Riera Gubau va deixar a la Generalitat amb l’objectiu que els seus recursos es destinessin, explícitament, a l’aprenentatge de l’anglès per part dels joves del municipi de Santa Coloma de Farners i de la comarca de la Selva.
 
1.141 beques per estades d’estiu a l’estranger, 369 cursos intensius d’estiu i 75 cursos de batxillerat, grau o màster universitari als Estats Units
 
Des de la seva constitució, fa ja dotze anys, la Fundació ha destinat un total de 4.660.305 euros a 1.585 beques: 1.141 per a estades d’estiu a l’estranger de dues o tres setmanes, al Regne Unit, Irlanda i els Estats Units; 367 cursos intensius d’estiu en acadèmies de Santa Coloma; i 75 beques per a realitzar cursos de grau i màster en universitats dels Estats Units.
 
L’acte d’aquest matí ha tingut com a protagonistes alguns dels estudiants universitaris que, gràcies a les beques de la Fundació, han pogut realitzar part dels seus estudis als EUA. Aquest és el cas de Bernat Martí que ha fet el quart curs de biologia a l’Oregon Universty, o de David Gutiérrez, que va estudiar un màster en mitjans audiovisuals a la New School University of New York.
 
El proper mes de febrer s’obrirà la nova convocatòria 2019 per poder optar a una de les beques per a estades d’estiu a l’estranger i per als cursos intensius; i, fins el maig es podran demanar també les bes beques per als universitaris.
 
La Fundació
 
La Fundació Privada Catalana per a l’ensenyament de l’idioma anglès i l’educació en anglès gestiona el Fons Joan Riera Gubau. Per complir amb la voluntat d’aquest empresari gironí, al setembre del 2005, la Generalitat va posar en marxa la Fundació amb els diners procedents de l’herència de Joan Riera Gubau que serveixen per becar exclusivament nois i noies de la comarca de La Selva.
 
El patronat de la Fundació està presidit pel vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda. La conselleria d’Ensenyament en té la vicepresidència. També l’integren el secretari general del Departament de la vicepresidència i d’Economia i Hisenda, el director general de Patrimoni, el director d’Ordenació i Innovació Educativa, i el director general d’Universitats. El cap de l’Assessoria Jurídica del Departament d’Economia actua com a secretari. L’alcalde de Santa Coloma de Farners i un dels marmessors, Josep Garcia Arovitx, també en formen part.
 
Joan Riera Gubau una herència de 42M de dòlars i un Seat 1430
 
Joan Riera Gubau va ser un empresari de Santa Coloma de Farners va morir el 1997 als 91 anys. Al seu testament va declarar la Generalitat “hereva universal” de tots els seus béns amb la condició que es destinessin a l’aprenentatge de l’anglès dels joves de Santa Coloma de Farners i comarca. El Departament d’Economia i Finances, a través de la Direcció General de Patrimoni, va començar un llarg procés de recerca per tal d’identificar i localitzar els seus béns.
 
L’herència constava de dos blocs. Un primer, el més fàcilment identificable, consistia en diversos béns localitzats a l’Estat entre els quals, a part dels terrenys de la fàbrica Yanki de Santa Coloma i diners en diversos comptes corrents, hi havia un Seat 1430 amb matrícula de Navarra. El segon bloc es va descobrir després d’anys d’investigacions i constava de 42 milions de dòlars ingressats en un compte corrent d’un banc estranger. Els interessos que generen aquests diners constitueixen el Fons Especial Joan Riera Gubau i serveixen per finançar els estudis d’anglès i les estades a l’estranger dels alumnes becats.
 
Petroli a Veneçuela i negocis als Estats Units
 
Joan Riera Gubau va començar a forjar la seva fortuna als anys 40 quan, juntament amb el seu germà, va instal·lar a Santa Coloma una fàbrica de mitjons. Aquesta fàbrica es va convertir en la proveïdora principal de l’exèrcit espanyol. L’empresari, amant dels viatges, va invertir una part dels seus diners en uns terrenys a Veneçuela. Més tard, es van trobar jaciments de petroli en aquestes propietats. Els anys 50 un incendi va destruir la fàbrica i Riera Gubau es va veure obligat a vendre’s aquests terrenys per construir-la de nou. Va ser llavors quan la va batejar amb al nom de Yanki. Riera va dipositar els diners que havia aconseguit amb la venda dels terrenys en diversos fons d’inversió nord-americans. Davant la dificultat amb l’idioma anglès, l’empresari es feia acompanyar per persones que li poguessin fer de traductor en els seus viatges als Estats Units. D’aquí neix la seva frustració per no saber anglès i s’entén que deixés tot el seu patrimoni per a una finalitat tan específica. Tot i la seva fortuna, Riera Gubau va viure sempre de forma austera. Es va retirar l’any 1970 i va deixar la gestió de la fàbrica en mans d’un seu nebot. L’empresa va viure de prop la crisi del tèxtil i anys més tard es va declarar en suspensió de pagaments.